El viernes, 27 de febrero, apareció en La Vanguardia, edición Tarragona, este artículo que habla de Jaume Marcé, mi jefe del pollo. Está en catalán, pero con un pequeño esfuerzo se entiende. La foto es del día que estuvimos con don Juan en Vilanova y la Geltrú. Yo hice la foto.Superave és el principal proveïdor de carn de les empreses líders en pastilles de caldo.
Es en Jaume dels ous, així el coneixen al Vendrell. En Jaume Marcé - president de l´empresa Superave, SA-es va guanyar aquest nom durant la postguerra, quan anava de casa en casa venent els ous que ponien les seves gallines. L´esperit empresarial li va néixer per necessitat, quan tenia només 11 anys. "A casa no hi havia menjar i vaig posar una granja. Les gallines feien ous blancs i no els volia ningú... però jo convencia les dones que eren igual de bons que els rossos!", explica.
Les seves dots negociadores i els preus baixos van fer que aviat tingués una bona cartera de clientes. Els ous d´en Jaume arribaven fins i tot a les veïnes de Barcelona. Els repartia un company seu amb el camió i ell, encara adolescent, anava a la capital catalana en bicicleta, per cobrar i fer nova clientela. "Marxava del Vendrell a les sis del matí i arribava a Barcelona a les deu o les onze", recorda.
El negoci de les gallines va agafar tanta volada que la granja va passar a ser també un escorxador d´aviram. El pare d´en Jaume, fins aleshores cuiner, va deixar la feina per anar-se´n a treballar pel seu fill, quan aquest no era encara major d´edat. Així que en Jaume va acabar de créixer a mida que ho feia també l´escorxador, que va arribar a tenir 20.000 gallines. Durant els anys 70 l´empresa va especialitzar-se en la dessecació de carn, el pas previ per a l´elaboració de les pastilles de brou. Tant bé li va anar que el 1996 deixaria l´escorxador per dedicar-se només a fer carn deshidratada i greix d´au. Quan les aus es mataven allà mateix, l´empresa va arribar a tenir 138 treballadors. Ara que les compren a altres escorxadors, la plantilla s´ha reduïta 12 persones.
Avui, Superave és el principal proveïdor de carn deshidratada de les empreses líders en pastilles de brou, entre elles Gallina Blanca. Els seus productes no només arriben a tota Espanya, sinó a bona part d´Europa, Rússia i països musulmans com l´Aràbia Saudita. És per això que part de la carn que surt de Superave té la certificació Halal, concedida per la Junta Islàmica. Aquesta certificació garanteix que els animals han estat matats per un practicant de la religió de Mahoma, mirant cap a la Meca i encomanant-se a Déu.
La discreció amb què Jaume Marcé ha fet créixer el seu petit imperi de la carn deshidrata es veu reflectida a les instal · lacions de Superave. No són en cap polígon industrial, sinó a la urbanització de la Muntanyeta del Vendrell. Des de fora, l´empresa sembla un xalet més. Ningú imaginaria que, a dins, hi ha una nau de 7.000 metres quadrats amb maquinària per deshidratar carn de gallina, pollastre i gall d´indi i amb grans cambres frigorífiques. I és que l´empresa és allà des de molt abans que la Muntanyeta fos una zona residencial enganxada al centre del Vendrell. Les grans màquines que hi ha a la fàbrica deshidraten la carn i després la centrifuguen. Així, aconsegueixen dessecar-la, és a dir, separar la carn del greix. Després, les empreses compren la carn deshidratada per fer les pastilles que es posen al brou.
La seva vida ha girat sempre al voltat de les gallines, però la vertadera passió d´en Jaume Marcé és el mar. Amb gairebé tres quarts de segle de vida, continua treballant "per pagar-se el vaixell", bromeja. Marcé ha recorregut mig món a bord del seu iot Rodamón. Emocionat i orgullós, recorda el dia que, amb 17 anys, va salvar a Joan de Borbó, Comte de Barcelona. El pare del rei anava en un vaixell que navegava a la deriva, perquè tota la tripulació s´havia intoxicat. En Jaume, que havia sortit a donar un volt pel mar amb un patí català des del port de Roda de Barà, va ser qui va agafar el timó del vaixell i va evitar la desgràcia.
Ha publicat dos llibres sobre els seus viatges a bord. En un d´ells, Proa a les fonts del Gregal, hi trobem un poema que podria ser una bona recepta per als ànims de crisi que envaeixen molts negocis: "Em sento mereixedor de collportar un pols amb la vida, tal com jo l´entenc i l´anhelo. M´allibero de les pors i de les culpes. Em faig elogis a mi mateix enlloc de fuetejar-me (...)".
Es en Jaume dels ous, així el coneixen al Vendrell. En Jaume Marcé - president de l´empresa Superave, SA-es va guanyar aquest nom durant la postguerra, quan anava de casa en casa venent els ous que ponien les seves gallines. L´esperit empresarial li va néixer per necessitat, quan tenia només 11 anys. "A casa no hi havia menjar i vaig posar una granja. Les gallines feien ous blancs i no els volia ningú... però jo convencia les dones que eren igual de bons que els rossos!", explica.
Les seves dots negociadores i els preus baixos van fer que aviat tingués una bona cartera de clientes. Els ous d´en Jaume arribaven fins i tot a les veïnes de Barcelona. Els repartia un company seu amb el camió i ell, encara adolescent, anava a la capital catalana en bicicleta, per cobrar i fer nova clientela. "Marxava del Vendrell a les sis del matí i arribava a Barcelona a les deu o les onze", recorda.
El negoci de les gallines va agafar tanta volada que la granja va passar a ser també un escorxador d´aviram. El pare d´en Jaume, fins aleshores cuiner, va deixar la feina per anar-se´n a treballar pel seu fill, quan aquest no era encara major d´edat. Així que en Jaume va acabar de créixer a mida que ho feia també l´escorxador, que va arribar a tenir 20.000 gallines. Durant els anys 70 l´empresa va especialitzar-se en la dessecació de carn, el pas previ per a l´elaboració de les pastilles de brou. Tant bé li va anar que el 1996 deixaria l´escorxador per dedicar-se només a fer carn deshidratada i greix d´au. Quan les aus es mataven allà mateix, l´empresa va arribar a tenir 138 treballadors. Ara que les compren a altres escorxadors, la plantilla s´ha reduïta 12 persones.
Avui, Superave és el principal proveïdor de carn deshidratada de les empreses líders en pastilles de brou, entre elles Gallina Blanca. Els seus productes no només arriben a tota Espanya, sinó a bona part d´Europa, Rússia i països musulmans com l´Aràbia Saudita. És per això que part de la carn que surt de Superave té la certificació Halal, concedida per la Junta Islàmica. Aquesta certificació garanteix que els animals han estat matats per un practicant de la religió de Mahoma, mirant cap a la Meca i encomanant-se a Déu.
La discreció amb què Jaume Marcé ha fet créixer el seu petit imperi de la carn deshidrata es veu reflectida a les instal · lacions de Superave. No són en cap polígon industrial, sinó a la urbanització de la Muntanyeta del Vendrell. Des de fora, l´empresa sembla un xalet més. Ningú imaginaria que, a dins, hi ha una nau de 7.000 metres quadrats amb maquinària per deshidratar carn de gallina, pollastre i gall d´indi i amb grans cambres frigorífiques. I és que l´empresa és allà des de molt abans que la Muntanyeta fos una zona residencial enganxada al centre del Vendrell. Les grans màquines que hi ha a la fàbrica deshidraten la carn i després la centrifuguen. Així, aconsegueixen dessecar-la, és a dir, separar la carn del greix. Després, les empreses compren la carn deshidratada per fer les pastilles que es posen al brou.
La seva vida ha girat sempre al voltat de les gallines, però la vertadera passió d´en Jaume Marcé és el mar. Amb gairebé tres quarts de segle de vida, continua treballant "per pagar-se el vaixell", bromeja. Marcé ha recorregut mig món a bord del seu iot Rodamón. Emocionat i orgullós, recorda el dia que, amb 17 anys, va salvar a Joan de Borbó, Comte de Barcelona. El pare del rei anava en un vaixell que navegava a la deriva, perquè tota la tripulació s´havia intoxicat. En Jaume, que havia sortit a donar un volt pel mar amb un patí català des del port de Roda de Barà, va ser qui va agafar el timó del vaixell i va evitar la desgràcia.
Ha publicat dos llibres sobre els seus viatges a bord. En un d´ells, Proa a les fonts del Gregal, hi trobem un poema que podria ser una bona recepta per als ànims de crisi que envaeixen molts negocis: "Em sento mereixedor de collportar un pols amb la vida, tal com jo l´entenc i l´anhelo. M´allibero de les pors i de les culpes. Em faig elogis a mi mateix enlloc de fuetejar-me (...)".
No hay comentarios:
Publicar un comentario